Per una radicalització democràtica més enllà del 25-N

La convocatòria d’eleccions anticipades per part de CiU ha obligat les esquerres i els moviments socials a adoptar diferents posicionaments de conjuntura. Davant l’hegemonia de la dreta, molts han defensat la necessitat de batallar perquè la pressió del carrer es faci sentir també en les institucions. El vertigen electoral, en tot cas, no hauria d’amagar els reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, les lluites contra les retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir. Si del que es tracta és de canviar radicalment les formes de fer política i de governar l’economia, el que necessitem va més enllà del 25-N. I, per assolir-ho, la gent d’esquerres i dels moviments socials hem de ser capaços de crear espais de trobada que ens permetin avançar i construir junts i millor.

La gran estafa que hi ha darrera la fallida del sistema financer està violentant els drets socials i la idea mateixa de democràcia fins a límits que els fan irreconeixibles. La crisi econòmica ha esdevingut una crisi social, política i cultural. Davant d’ella, només les veus de protesta teixides als carrers i a les xarxes socials d’aquí i d’arreu ens han permès mantenir un horitzó d’esperança. Si alguna cosa hem après d’aquesta experiència és que la superació de l’actual situació no pot passar pels eixos tradicionals de la política.

A casa nostra, aquest escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i la nacional. Les mobilitzacions recents han fet palesa la injustícia de la gestió neoliberal de la crisi i han servit, alhora, per constatar l’existència d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sabem, però, que per revertir l’actual situació no n’hi ha prou d’aconseguir resultats electorals més a l’esquerra o més compromesos amb el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. El que necessitem es redefinir de manera profunda un marc econòmic, social i cultural que no ha sabut respondre als principals desafiaments del nostre temps. El que està en crisi és el sistema, i el que cal és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt.

En una cruïlla històrica com l’actual, la defensa de les pròpies sigles no pot ser un obstacle per impulsar un espai més ampli i plural. El que necessitem és generositat, tant en el camp de les esquerres com dels moviments socials. Sabem quin és el principi que ens hauria de guiar: es diu democràcia. Real, plena o sobirana, l’adjectiu tan sols ens indica que és en la seva absència on rau el problema.

Si alguna cosa hem après del 15-M, de les lluites que l’han nodrit i de l’escenari que va esclatar després de la manifestació del 11-S, és que no tindrem democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit. Aquesta força no ha de buscar en si mateixa les respostes. Més aviat, ha de ser capaç de convocar  tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. Més enllà del 25-N, cal obrir un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar de nou.

Per adherir-te al manifest clica aquí
Per veure les adhesions clica aquí

Primeres signatures:

Salvador Aguilar (professor de sociologia de la UB)
Adrià Alemany (activista social)
Elisenda Alemany (filòloga catalana)
Jaume Asens (advocat)
Àgueda Bañón (activista veïnal)
Jordi Borja (urbanista)
Maria Bretones (professora sociologia de la UB)
Jaume Botey (historiador)
Ada Colau (activista social)
Clara Camps Calvet (professora sociologia de la UB)
Pere Camps (director del Festival Barnasants)
Carles Camps i Mundó (escriptor)
Marc Casanovas (membre de la redacció de Viento Sur)
David Casassas (professor de sociologia)
Hernan Córdoba i Mendiola (activista i cooperativista)
Manuel Delgado (professor antropologia de la UB)
Xavier Domènech (professor d’història de la UAB)
Antoni Domènech (catedràtic de filosofia de ciències socials i morals de la UB)
Virginia Domínguez (PAS de la UAB i regidora de l’Entesa per Sabadell)
Pere Duran (activista social)
Sandra Ezquerra (professora sociologia de la Universitat de Vic)
Eva Fernández (ex-presidenta de la FAVB)
Josep Fontana (catedràtic d’història de la UPF)
Anna Gabriel (professora de dret de la UB)
August Gil Matamala (advocat)
Itziar González (arquitecte)
Ferran Izquierdo (professor de ciències polítiques de la UAB)
Eva Labarta (advocada)
Simona Levi (activista de xarxes)
Fidel Lora (membre de la trobada alternativa de nou barris)
Pau Llonch (músic i activista)
David Llistar (Observatori del Deute en la Globalització)
Andreu Martí (escriptor)
Ivan Miró (sociòleg i cooperativista)
Jordi Muñoz (professor ciències polítiques de la UAB)
Roger Palà (periodista)
Gala Pin (activista de xarxes i del moviment veïnal)
Gerardo Pisarello (professor de dret constitucional de la UB)
Enric Prat (professor de ciències polítiques de la UAB)
Daniel Raventós (professor de sociologia de la UB)
Àlex Romaguera (periodista)
Benet Salellas (advocat)
Joaquim Sampere (professor de sociologia de la UB)
Albert Sancho (Activista veïnal)
Celestino Sánchez (Iaioflautes)
Manu Simarro (Periodista)
Joan Subirats (catedràtic de ciència política de la UAB)
Gemma Ubasart (politòloga)
Vanesa Valiño (Observatori DESC)
Marta Venceslao (professora d’Educació Social de la UB)
Raimundo Viejo Viñas (Artefakte Editorial i professor de la UdG)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s